. Coproduït amb TVC i TVE, el documental parteix de la troballa de 5.000 fotografies inèdites de la Guerra Civil per atansar-se a la polièdrica i desconeguda figura del fotògraf Antoni Campañà.
. Dirigit pel reporter Plàcid Garcia-Planas, l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta i el periodista Toni Monné i Campañà, el documental es qüestiona si les ferides de la guerra estan ja tancades i intenta buscar respostes a una pregunta cabdal: “per què Campañà va voler mantenir en secret aquest llegat d’alt valor històric”?
. El documental complementa l’exposició “La guerra infinita. Antoni Campañà”, visitable al MNAC fins al 19 de juliol, i parteix de la base del llibre La capsa vermella (Comanegra), editat el novembre de 2019.
Ocultes en una casa de Sant Cugat del Vallès a punt de ser enderrocada, apareixen dues capses vermelles. A l’interior s’amaga un tresor totalment inesperat: milers de fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de la Guerra Civil: un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Republicà, catalanista i catòlic
practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos i en complexitat, amb contrastos sovint dolorosos.
Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes van acabar utilitzant per fer postals. Des de protestes per la falta d’aliments davant de l’emblemàtica Pedrera d’Antoni Gaudí fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal el 1939.
Sense ser fotògraf de cap causa, Campañà esdevé útil per a les múltiples propagandes en lluita. Tant per part dels anarquistes de la CNT-FAI, com del discurs governamental oficial del Comissariat de Propaganda de la Generalitat o del govern republicà espanyol. Fotografiant-ho tot, construeix un enorme fons indefens davant la dictadura del peu de foto. Una instantània de Campañà a la portada del portaveu comunista francès, L’Humanité, pot ser l’encarnació de la revolució; la mateixa imatge, en un diari catòlic irlandès, la baixada als inferns. Veient com algunes imatges seves eren utilitzades per la propaganda del nou règim franquista a partir del 1939 com ho havien estat pels revolucionaris tres anys abans, Campañà recull el seu arxiu de fotos, dipositat a l’Arxiu Mas intentant ocultar-lo a les autoritats franquistes de qui s’ha incomplert les ordres de lliurement de negatius i positius, i l’amaga al garatge de casa seva. No va voler que ningú veiés aquelles fotografies, però no les va destruir.
Per què un fotògraf fa cinc mil fotografies de la guerra al seu país i les acaba tancant en un parell de capses? Perquè aquell era un llegat gràfic que podia esclatar si no era tractat amb cura pel context històric i pel seu contingut.
Les capses vermelles de Campañà contenien una mirada particular de la guerra i ens descobreixen milers de noves finestres a un episodi determinant de dimensió europea i universal. Alhora, ens interroga sobre l’exercici de la fotografia: és equidistància fotografiar-ho tot?
Aquestes capses són una potentíssima metàfora del que va passar després d’aquesta i d’altres guerres del segle XX a Europa: el gruix de la gent va tancar el record del seu dolor en una caixa per poder continuar vivint. Ni quan el context va semblar que canviava, en morir el dictador Francisco Franco, el 1975, Campañà es va permetre reobrir els seus arxius, negant-se a ell mateix i a la resta de la societat el testimoni de la seva mirada.
Campañà ens interpel·la sobre la memòria històrica. Sobre les coordenades, complexes i plurals, amb què revisitem el passat i quines reaccions provoca en el present. Però fa alguna cosa més, ens força, ens obliga a prendre partit. En humanitzar tots els bàndols, haurà de ser l’espectador el que jutgi si la seva actitud va ser equidistant o un reflex de qui va observar amb cert vertigen la complexitat del comportament humà.
A la carta: “La Capsa Vermella, la guerra infinita d’Antoni Campaña”
Fitxa tècnica
Una producció de Filmsnòmades en coproducció amb TV3 i TVE
Guió i direcció: Plàcid Garcia-Planas, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Toni Monné
Realització: Santi Valldepérez
Ajudant de realització: Jaume Moya de Juan
Producció executiva Filmsnòmades: Santi Valldepérez
Producció executiva TVC: Jordi Ambròs
Producció executiva TVE: Rosa Pérez Roa
Edició continguts TVC: Montse Armengou Martín
Producció delegada TVC: Daniel Barea
Realització TVC: Jacob Peña
Direcció de fotografia: Guille Barberà
Direcció de producció: Jordi Bautista
Muntatge: Guille Barberà
Música: Mel Semé
So directe: Xavi Barberà
Postproducció de so: Esteban Bruzón
Direcció d’efectes visuals: Rubén Molina Ferreira
Digital VFX artist: Tyson Pérez
Grafisme: Arantza Reverter
Assistència de producció: Anna Reverté
Ficcionats
Antoni Campañà: Albert Piñol
Direcció: Jaume Moya de Juan
Direcció de fotografia: Guille Barberà
Operador de càmera: Rubén Molina
Ajudant de càmera: Adrian Lazarean
Producció: Jordi Bautista
Cap de vestuari: Laura Folch
Caracterització: Ainhoa Solé
Direcció d’art: Marta Archilés
Ajudant d’art: Simone Coitiño
